Últimes voluntats

FI.

Això s'acaba aquí. Potser començarà més endavant i en una altra banda. No us penseu que no és trist, ho és. Però no ploreu que no n'hi ha per tant.

Estic segura que em reencarnaré, quan sigui el moment ja us avisaré…si us interessa. Aquí encara hi seré. Però la bluf… tal com la coneixem plega.

Ha estat un plaer enorme…

[@more@]



9s comentaris

Bustè

Bustè

pron. [LC] Pronom personal de segona persona, fórmula de tractament emprada en adreçar-se a algú de més edat que tu, de manera cordial, quan ambdós subjectes viatgen dins l'autobús. Si vol, segui bustè al seient lliure.

[@more@]



3s comentaris

Exercici socràtic

Un home brut em demana que faci un exercici socràtic, és d'aquells que s'omplen la boca amb paraules bensonants però que el que els caldria és omplir-se-la de pasta de dents.

L'exercici consisteix en reflexionar i dir els nostres punts forts i febles per dibuixar el perfil de possibles empresaris.

Mentre feia l'exercici m'ha semblat que em trobava a una de les meves sessions de teràpia més que a l'aula de la facultat.

Si bé em pregunto, perquè collons aquest home ha de conèixer les meves mancances? També he pensat que en el fons resultava una tipa interessant més enllà dels adjectius: resolutiva, eficaç, puntual.

No sé si mai tindré una empresa (micro, mini o nano, més enllà no hi ha opcions) ni sé si tindré el cul llogat tota la vida, de fet no sé ni perquè he escrit aquest post, potser perquè m'ha fet gràcia això de socràtic.

[@more@]



2s comentaris

Follet idiota – bonus track

Hola!

Torno a ser aquí, jujuju, el follet jilipolles torna a atacar! Jujuju! He fet molta feina últimament, la bluf…està contenta amb mi!

Res, poca cosa, que la nena està estressada (estressada? Jujuju, però si no fot res! Si se li està fotent un cul com un paner! Ah, no. Com un paner no, que ja el tenia, se li està fotent com una plaça de toros si l'altre dia li van cridar pel carrer : si tu culo fuera pan no habría hambre en el mundo! Jujujuju!)

La veritat és que tinc una feina que és l'òstia, putejar a la gent, és fantàstic. Sense anar massa lluny, la nena ha suspès una assignatura i us preguntareu on és el problema si tothom suspen assignatures. Doncs…jujujuju, és que em pixo, jujuju, la que ha suspès era la última obligatòria per acabar la carrera, jujuju!

Realment sóc molt jilipolles, l'altre dia la nena anava carregada de coses fins a les dents: jaqueta, bossa, casc, més bosses, les claus a les mans i el mòbil penjat de l'orella, què li faltava? Doncs, sí, jujuju, li vaig fer trepitjar una merda, jujuju, una merda de gos que encara fumejava! Vaig riure tant! Però és que la nena també hi posa de la seva part, ella m'ajuda molt, perquè l'endemà de trepitjar merda i amb unes sabates noves en va treiptjar una altra! Jujujujujujuju, Ai! És que no puc! Dues caques en poc més de vint hores, juuuuuuuujuuuuuuujuuuuuuu!

Em seguiu guardant el secret oi? És que ella no pot saber que he sigut jo! Jujuju!

[@more@]

6s comentaris

Gent que mira malament

ODIO amb majúscules les persones que no et miren bé, no parlo dels genyos i els bornis. Parlo de la gent que té els dos ulls ben posats però que els dirigeixen malament.

Em refereixo, en part, a la gent que et mira de dalt a baix, o de baix a dalt mentre els parles. Motius? Bé, pot ser que t'estiguin fotent una repassada, però sovint la mirada examinadora va acompanyada d'un rictus d'avaluació rigorosa, de manera que et fa l'efecte que qui et mira va pensant: "però quines sabates més horroroses…oh! i aquests pantalons semblen estripats…mira…on va així? que no es pot posar un cinturó…ui, ui, ui porta la camisa per fora…deu ser jarrai?" I tu mentrestant procures centrar tota la teva atenció a la conversa i defuigs pensaments agressius tot i que t'has de controlar-te i procurar no treure-li els ulls amb un llevataps al teu interlocutor.

El segon tipus de mirada que odio és la mirada pectoral. Sí, sí, sí, pectoral, segur que sabeu què vull dir. Hi ha un col·lectiu anònim de persones que fixen la seva atenció a la zona superior del tronc de l'interlocutor. He arribat a la conclusió que no es tracta d'un problema de vici i morbositat, he coincidit amb gent que practiquen la mirada pectoral que són mares de família, nens/es petits, avis innocents…i el seu problema va més enllà d'una hipotètica atracció física. N'estic convençuda que ha de ser una desviació del glòbus ocular. Les conseqüències directes de la mirada pectoral són el creuament de braços com aquell qui res mentre parles (creuament antinatura perquè l'has de desplaçar uns centímetres més amunt del normal, a l'alçada del personal de seguretat de certes discoteques i locals nocturns). I el creuament (mental aquesta vegada) de la frase: "Mira'm als ulls, per l'amor de Déu! Mira'm als ulls!". Però no et miren als ulls, et miren als pits, com si tinguéssin un poder oftàlmic per veure-hi més enllà de la roba…i de la pell!

En fi, des d'aquí faig una crida als oftalmòlegs, oculistes i en especial al Dr. Barraquer (que m'han dit que és el millor) per investigar i fer recerca biomèdica en el camp de les mirades desviades.

[@more@]

2s comentaris

Can Pi Quipugui

cpq2

[@more@]

1 comentari

Can Pi Quipugui!

 

cpq2

[@more@]

Comentaris tancats a Can Pi Quipugui!

Remuntant

Com els salmons

salmó


I la Gemminola m'ha donat un premi (guapo-guapo), aquí el teniu:

premi

I ara el moment més esperat! And the angel-freak goes to: Vullunfestuc perquè la imatge de Vilafestuc sempre m'ha donat molt bon rotllo!

[@more@]

2s comentaris

…fulb

– Perquè hi ha males herbes al terrari?

– La serp es deu haver pixat per les cantonades

Ni era tan bona ni estava tan bona (aquella).

M'han traït i fa mal.

Treuré el cap de sota l'ala poc a poc, em costarà però ho faré.

[@more@]

2s comentaris

Un rampell

Estic pensant plegar. Deixar de ser personatge i ser persona i dir les coses pel seu nom i acceptar definitivament que el producte bluf… és un error.

No pretenc amb aquesta declaració d'intencions buscar lectors ni comentaris, mai ha anat sobrat aquest bloc de tot això. És un bloc senzill, modest, sense pretensions ni temes fixos, no està vertebrat per res i un dia es parlen de naps i l'endemà de cols.

No estic dient que plegui però sí dic que ho estic pensant. Vull donar la cara i parlar de coses que puguin interessar a la resta.

Però no sé si passarà o no, però si passa, jo ja estic avisada i no ens enganyem: vosaltres també.

I res, per avui ja està fet. No pretenia donar un gir sorprenent, ha sigut un rampell.

[@more@]

3s comentaris