I tu qui ets?

I tu qui ets? Que t'acostes a mi dissimuladament i em torbes els sentits. Qui ets per lloar-me i cantar les excel·lències dels meus ulls? En el fons dius ulls però penses en pits. Què se suposa que he de fer jo? No et faré cas perquè ets qui ets, no em tornis a temptar amb paraules. Qui ets per acostar els teus llavis als meus llavis quan em saludes amb dos petons? No veus que m'estremeix? Qui ets per acariciar-me suaument la galta amb els dits? S'eriça tot el meu cos. No et faré cas per ser qui ets, una vegada més. Et pots buscar un problema i jo moltes solucions. No vull aquesta mena de solucions, però no m'enganyo si penso amb atracció. Ja fa temps que hi penso però només et vull provar. No vull res, provar-te només, perquè fa anys hi somniava cada nit. Em venies a buscar al meu llit i em portaves a llocs meravellosos, m'estimaves en secret, no com ara. Jo ja he perdut tot l'interès. Tu l'has guanyat amb el temps.

[@more@]

Quant a bluf

època de canvis...
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 comentaris a l'entrada: I tu qui ets?

  1. hyDe diu:

    Caram quin post més xulo. Et felicito!

  2. “En el fons dius ulls però penses en pits” jajajaa. No t’hi faci’s mala sang, si has de provar, prova. Realment aquestes no són les solcions, però l’atracció és l’atracció, ja se sap..

  3. Vinga va, que dona noms o que doni la cara!!

  4. Farlopa diu:

    A la vida un ha de arriscar, que hi perds? La mirada dels seus ulls? M’ha agradat molt el post, es molt xulo !!!

Els comentaris estan tancats.