Vull fer una prova

Als inicis d'aquest bloc vaig penjar un post, que era un conte escrit per una servidora fa temps. Vull fer un experiment científic i comprovar quina repercussió tindrà ara el post. Ja us dic ara que la primera vegada no es podia parlar de repercussió. Que vagi de gust.

Hi havia una vegada una nena que sempre plorava, es deia Marieta, era escarransida i sempre plorava, fins i tot quan tenia un atac de riure. Ella plorava de dia i de nit, quan plovia o quan feia sol, fins i tot quan nevava la Marieta plorava.

Un dia la Marieta va anar amb els seus pares a la platja i de la quantitat de llàgrimes que li queien per les galtes va fer que pugés la marea.

Quan la Marieta anava a l’escola no podia fer els deures perquè els mullava, i quan la mestra li feia una pregunta no podia respondre perquè tenia el nas ple de mocs i parlava entre sanglots.

La Marieta gairebé no tenia amics, i no era pas perquè fos lletja o mala persona però com que sempre plorava, els nens es pensaven que estava sempre trista o enfadada.

Els seus pares la van dur a un metge que era especialista en llàgrimes de cocodril, el millor del món! Però no va saber què li passava a la Marieta, i ella encara va plorar més fort i va deixar la consulta del metge que semblava la piscina municipal, tant va plorar la Marieta que van haver de sortir de ca’l metge amb una barca!

Com cada diumenge van anar a dinar a casa els avis, i quan l’avi la va pujar a coll per fer-li un petó va descobrir perquè la Marieta plorava sempre i és que en abraçar-la va notar una cosa estranya al clatell de la Marieta…era una aixeta, i estava oberta. L’avi de la Marieta va tancar l’aixeta i ella va deixar de plorar al moment.

Heus aquí l’estranya  història de la Marieta que plorava perquè s’havien deixat l’aixeta oberta, des d’aquell dia la Marieta riu, canta, fa els deures, va a la platja…i també plora de tant en tant com tots els nens i nenes.

[@more@]



Quant a bluf

època de canvis…

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 comentaris a l'entrada: Vull fer una prova

  1. Els trilobits tenen aixetes al clatell?

    Em cau bé, la Marieta!

  2. Farlopa diu:

    Al seu dia el vaig llegir i no et vaig comentar res perquè estava enfedat perque havia guanyat un concurs i el pernil no va arribar mai al seu destí, avui després d’un any moltes felicitats per l’anyet del bloc i dir-te que el conte es la mar de bonic !!!! :))))

  3. ro diu:

    Ei bon dia, tinc una nena de 6 anys i el divendres ha de explicar un conte a la seva escola.
    Per casualitat li van regalar una revista on sortia el conte de la Marieta i ha decidit que explicarà aquest.
    Ja us explicaré.

Els comentaris estan tancats.