Gent que mira malament

ODIO amb majúscules les persones que no et miren bé, no parlo dels genyos i els bornis. Parlo de la gent que té els dos ulls ben posats però que els dirigeixen malament.

Em refereixo, en part, a la gent que et mira de dalt a baix, o de baix a dalt mentre els parles. Motius? Bé, pot ser que t'estiguin fotent una repassada, però sovint la mirada examinadora va acompanyada d'un rictus d'avaluació rigorosa, de manera que et fa l'efecte que qui et mira va pensant: "però quines sabates més horroroses…oh! i aquests pantalons semblen estripats…mira…on va així? que no es pot posar un cinturó…ui, ui, ui porta la camisa per fora…deu ser jarrai?" I tu mentrestant procures centrar tota la teva atenció a la conversa i defuigs pensaments agressius tot i que t'has de controlar-te i procurar no treure-li els ulls amb un llevataps al teu interlocutor.

El segon tipus de mirada que odio és la mirada pectoral. Sí, sí, sí, pectoral, segur que sabeu què vull dir. Hi ha un col·lectiu anònim de persones que fixen la seva atenció a la zona superior del tronc de l'interlocutor. He arribat a la conclusió que no es tracta d'un problema de vici i morbositat, he coincidit amb gent que practiquen la mirada pectoral que són mares de família, nens/es petits, avis innocents…i el seu problema va més enllà d'una hipotètica atracció física. N'estic convençuda que ha de ser una desviació del glòbus ocular. Les conseqüències directes de la mirada pectoral són el creuament de braços com aquell qui res mentre parles (creuament antinatura perquè l'has de desplaçar uns centímetres més amunt del normal, a l'alçada del personal de seguretat de certes discoteques i locals nocturns). I el creuament (mental aquesta vegada) de la frase: "Mira'm als ulls, per l'amor de Déu! Mira'm als ulls!". Però no et miren als ulls, et miren als pits, com si tinguéssin un poder oftàlmic per veure-hi més enllà de la roba…i de la pell!

En fi, des d'aquí faig una crida als oftalmòlegs, oculistes i en especial al Dr. Barraquer (que m'han dit que és el millor) per investigar i fer recerca biomèdica en el camp de les mirades desviades.

[@more@]



Quant a bluf

època de canvis…

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: Gent que mira malament

  1. XeXu diu:

    M’ha agradat molt el post, sobretot per la manera com ho expliques. Ara que, això de la mirada pectoral que dius, segueix sense quadrar-me que no sigui per atracció i que ho faci altra gent que no siguin tios sortits (ei, que tots ho estem alguna vegada), ties sortides, o ties envejoses si en tens més que elles.

    Pel que fa a l’altra mirada, la primera que deies… quan organitzem un esquadró per perseguir i exterminar aquesta gentussa?

  2. estrip diu:

    qui estigui lliure de culpa que tiri la primera pedra.
    a vegades m’ha passat, ho reconec, però no és habitual ni cap costum, i després me n’he adonat i m’he sentit ridicul. Em sap greu. Ara, he de dir que ni recordo quan em va passar, així que suposos que això vol dir que no ho he fet més. Quin descans…

    Salut

Els comentaris estan tancats.